Les grans aventures…

«Un viatge de mil yegues sempre comença amb un primer pas»… Ho va dir Lao Tse i, sens dubte, tenia raó. Un primer pas molt petit, una primera reparació davant els insondables misteris de la fontaneria i… una etapa que es va convertir en una pausa de 2 dies…

Estàvem súper preparats! Havíem preparat un itinerari, havíem calculat les distàncies, en Marvin s’havia fet la revisió mèdica i havíem reparat 2 o 3 detalls, ens havíem convertit en professionals de l’art de posar 6 mesos de roba a una motxilla. Només ens quedava marxar…

Per als qui hagin hivernat uns mesos (o per memòria, quan algú rellegeix aquest text d’aquí a uns anys), l’hivern del 2023-2024 va ser, almenys als Pirineus, un pur exemple del que ens espera d’aquí a uns anys gràcies al canvi climàtic: temperatures primaverals al desembre i ni un floc de neu en tot l’hivern! Però allà estava, havia de nevar un dia o altre… I precisament va ser la vigília de la nostra sortida que va haver de caure! Quaranta centímetres de neu molt humida, molt enganxosa, molt pesada… Sens dubte era un senyal…

Escoltant només el nostre coratge (i la previsió meteorològica que no donava gaire d’aquests flocs de neu tardans), encara vam netejar el Marvin, vam carregar les nostres coses, vam revisar uns últims detalls i… cap a la gran aventura! …

Primera etapa: Ós de Balaguer… 🤔

Bé, bé, la paraula «aventura» potser està una mica sobrevalorada aquí… Diguem que el paisatge no és realment exòtic, i per una bona raó: estem a només 150 km de casa! I per què tan a prop? Perquè havíem de trobar un lloc on passar la nostra primera nit i, com a recordatori, la idea d’aquest viatge és fer etapes d’un màxim de 200 km diaris. Doncs aquí el teniu, Ós de Balaguer, la seva església, el seu carrer Major (en obres en aquest moment) i… la seva cova dels Vilars, tancada al públic per una bonica reixa metàl·lica, als peus de la qual vam passar la nostra primera nit…

Bromes a part, el lloc és bastant menys dolent del que ens imaginàvem. Un paisatge típic del Prepirineu, a la frontera entre Catalunya i Aragó, amb el Montsec al fons, camps d’oliveres al nostre voltant, i un lloc d’escalada aparentment força conegut, encara que sigui difícil, des d’aquí, i com a neòfits, veure un penya-segat prou imponent com per poder-hi pujar…

La idea inicial era passar una nit aquí abans de continuar cap a Navarra, però els insondables misteris de la fontaneria van decidir el contrari. Pels qui s’hagin perdut un capítol, en Marvin està equipat amb un bany amb dutxa, una cuina i un lavabo, entre altres coses, i totes aquestes petites coses consumeixen aigua. Així, Marvin també està equipat amb un sistema de fontaneria (encara que, en aquest cas, seria més «plastiqueria» perquè, per complir amb les normes, tots els tubs han de ser flexibles). Disposem, doncs, de tota una gamma de tubs, vàlvules, dipòsits, vasos d’expansió i… abraçaderes que els acompanyen. Però ahir al vespre ens vam adonar que teníem una petita fuita d’aigua al compartiment on tots aquests elements estan cuidadosament instal·lats. No realment el Niàgara, però sempre és molest veure que perdem aigua (sobretot quan només en tenim una quantitat limitada).

Aquest matí, doncs, operació «reparació de la fuita», que només habia de durar uns trenta minuts abans de continuar el nostre viatge… Excepte que, per reparar una fuita, primer cal saber d’on ve! I en el nostre cas, ens va costar tot un matí, apretant i després canviant les abraçaderes dels tubs, col·locant estratègicament tovalloles de paper per veure on s’empapaven, intentant desesperadament desenroscar un cargol el cap del qual ja no tenia dibuix, per finalment decidir que el més senzill seria substituir completament una secció sencera de la instal·lació, per estar segurs…

El culpable de tot això? Una vàlvula antiretorn que vaig decidir atornillar al terra per organitzar una mica la instal·lació. Excepte que… la vàlvula en qüestió no estava dissenyada per a això, i el cargol que hi vaig afegir va perforar la part de la vàlvula que abans era estanca. D’aquí la fuita…

Si a això li afegim que una de les sortides del subministrament d’aigua calenta es va lliteralment trencar en dos, tenim un matí feliç de fontaneria i neteja…

La bona notícia és que el problema sembla que s’hagi solucionat, i que demà podrem reprendre el curs normal de les coses i arribar fins a Navarra… Per consolar-nos, sempre podem trobar l’excusa que avui és el 14 de març, Dia de la Constitució a Andorra i, per tant, festiu… Realment no podíem conduir a Navarra en un dia festiu… 😉

Tornar a la Pàgina d’inici

A Ós de Balaguer, com a qualsevol lloc, nO DEIXEU RASTRE!

– Circuleu sempre per les vies d’accés públic i respecteu la senyalització.
– No feu soroll i interferiu el menys possible amb l’activitat de la fauna.
– Respecteu els altres usuaris.
– Deixeu les roques, les plantes i els altres elements naturals tal com els heu trobat, i no toqueu els bens històrics.
– Emporteu-vos les deixalles i llenceu-les en els contenidors adequats en el poble més proper.
– No acampeu/pernocteu dins els espais protegits i no enceneu cap foc.