La esquiva Navarra…

En realitat no és que no ens agradi, al contrari, però sembla que Navarra se’ns escapa tan bon punt Marvin hi posa les rodes… Dos dies jugant al gat i al ratolí…

Pensàvem que ja hi érem, però… no. Però si vam veure clarament aquest gran cartell vermell que deia “Navarra” (o “Nafarroa” per als locals, ja que a Navarra es parla euskera, senyor!). No ens ho podíem perdre, a més, perquè és el primer cartell de límit de comunitat autònoma que aconseguim veure des que vam marxar, i això que ja n’hem creuat tres, de comunitats autònomes (i no és per no buscar-los…)! I tanmateix, quan crèiem que per fi havíem arribat a Navarra, just el temps de una visita i, en un revolt de la carretera, estàvem de nou a Aragó! És una mica com un episodi d’aquella vella sèrie, la Cuarta Dimensión, on el protagonista queda atrapat en un poble on sempre torna, fes el que fes per intentar sortir-ne…

Des del nostre darrer missatge, doncs, hem reparat la fuita, hem sortit de Catalunya, hem travessat Aragó, hem fet una pausa al castell de Loarre, hem fet una volta fins al castell d’Olite, hem dormit sota un aqüeducte romà i hem travessat el Parc Natural de les Bardenes Reales de Navarra, i tanmateix, cada vegada que arribem a algun lloc per dormir i mirem el mapa, tornem a ser a Aragó! La quarta dimensió, us dic… 😱

Cal dir que a primera vista, els paisatges són força semblants a un costat i a l’altre del límit de les dues comunitats… Camps fins on arribi la vista, durant quilòmetres i quilòmetres, i de tant en tant, per variar una mica, un altre camp, però aquest cop amb molins de vent o plaques solars. I per no fer les coses a mitges, quan decideixen plantar molins de vent aquí, és per grups de 100 o 200! Ocupen tota una vall, o tota una muntanya, segons el cas, i és com caminar per un bosc de molins de vent… En la lluita contra el canvi climàtic, segur que Aragó i Navarra estan súper ben posicionats!…

L’altre atractiu de la zona (després del formatge de Roncal) són els castells medievals, tots molt ben conservats o reformats, com el castell de Loarre (conservat) i el d’Olite, totalment reformat a principis de segle segons el model original. Prou per passejar durant hores pels passadissos i escales de cargol, pujar a les torres, caminar pels jardins de la reina o explorar les sales d’armes…

I per retrocedir una mica més en el temps, hem passat la nit d’ahir en un lloc sorprenent: la zona d’excavacions arqueològiques de Los Bañales, una antiga vila romana enmig dels camps, al més profund d’Aragó. La majoria de les excavacions han tret a la llum les restes d’una ciutat romana mitjana del segle II aC, amb, entre altres coses, les termes millor conservades fora d’Itàlia i esteles amb els noms de diferents personatges il·lustres que mereixien tenir la seva estàtua exposada allà. El lloc més curiós, però, és sens dubte l’aqüeducte que transportava l’aigua des d’un petit embassament fins als termes, els pilars del qual encara es mantenen dempeus, enmig dels camps de blat. És una mica surrealista passar entre dos pilars amb el Marvin i instal·lar-s’hi per passar la nit, pensant que aquestes pedres, a banda i banda del camió, tenen més de 2.000 anys… Tot plegat, recorda una mica a uns moaïs de l’illa de Pasqua vigilant els camps de blat al voltant…

I després, per acabar amb una mica de natura, hem començat el nostre descens cap al sud (i acabat la nostra visita a Navarra) amb el Parc Natural (i Reserva de la Biosfera) de les Bardenas Reales, una de les quatre zones desèrtiques o semidesèrtiques d’Espanya (en veurem dos en total, amb el desert de Gorafe).

Aclarim les coses des del principi, aquí un desert té poc a veure amb grans dunes de sorra on no creix res… En realitat és una zona molt (molt, molt…) àrida, on hi creixen només uns quants arbustos espinosos i dos o tres serps, i d’on surten estranyes xemeneies de terra i pedres que l’erosió s’ha oblidat quan va passar per aquí… Amb 30°C al migdia a mitjans de març, n’hi ha prou de dir que no és exactament el lloc més hospitalari del planeta… Però estèticament, és impressionant (fins i tot sense duna de sorra)!…

Les pistes de terra que hi passen, en canvi, són més semblants a les del desert que a les carreteres rectes i llises de la resta de Navarra. Així doncs, vam fer el nostre primer dia per pistes en 95% del recorregut, i vam poder comprovar que no s’havia mogut res dins del Marvin, a part de la nostra planta verda (ja no massa verda), que havia llençat la tovallola i saltat del seu test… I per als ornitòlegs que coneguin la zona, no, no hem vist cap avutarda, malauradament… 😉

Abans de deixar Aragó i continuar cap al sud, dormirem aquesta nit a la Plana de la Negra (enteneu Bardena Negra, ja que Aragó també té una part molt petita de Bardenas). Res a veure amb la part desèrtica ja que estem envoltats de pins, però des d’aquí, a uns 500m d’altitud, som a la vora d’un gran penya-segat que domina totes les Bardenas “baixes” (la part de desert) i la gran plana agrícola al voltant. Una darrera mirada cap al nord (i als Pirineus nevats, al fons) abans de girar decididament cap al sud!

Tornar a la Pàgina d’inici

A LES BARDENAS REALES, com a qualsevol lloc, nO DEIXEU RASTRE!

– Circuleu sempre per les vies d’accés públic i respecteu la senyalització.
– No feu soroll i interferiu el menys possible amb l’activitat de la fauna.
– Respecteu els altres usuaris.
– Deixeu les roques, les plantes i els altres elements naturals tal com els heu trobat, i no toqueu els bens històrics.
– Emporteu-vos les deixalles i llenceu-les en els contenidors adequats en el poble més proper.
– No acampeu/pernocteu dins els espais protegits i no enceneu cap foc.